No sé si fou la màgia de l'indret, el fet que feia un any i mig que no posava els peus als Pirineus, o l'ocasió especial dels companys que ens hi vàrem retrobar, però aquest serà un d'aquelles sortides que recordé anys i panys.La vall de Cregüeña és un d'aquells racons del Pirineu que són un secret guardat per la fama i proximitat de les valls veïnes. A l'ombra de la Maladeta i l'Aneto, fora dels circuits superpoblats, s'hi amaga el llac natural més gran dels Pirineus, amb bivacs de luxe a la seva riba i un terreny de joc molt poc concorregut. Aquest va ser el lloc on ens varem donar rendez-vous amb 2 amics que junt amb un tercer estan fent una travessa pels Pirineus que farà parlar ;-).
Després d'una Mandrin importada de Grenoble i una nit a la fresca, lendemà en Jordi i l'Isaac fan cap a una de les moltes vies que faran aquest estiu al Pirineu. En Lluc, que està lesionat d'un dit, s'apunta amb nosaltres a una petita borratxera de tres mils a cavall de crestes fàcils: pic Sayo, Cordier, Mir, Bondidier i un més del qual ja n'hi recordo el nom, tant se val, el que compta són les bones vistes i la bona estona passada. Al cim del Cordier, o pic occidental de la Maladeta, em ve al cap el record de la Laura, que va aparèixer al CAU en una sortida a aquest cim en un cicle hivernal. Com va dir algú, la teva primera petjada en nosaltres fou suficientment pregona per impactar vigorosament en el nostre record.
Ibón Maladeta
Pic Bondidier
Androsace carnea
La tarda cau i tornem al bivac, recollim les coses i ens acomiadem dels nostres amics, que la sort us acompanyi en aquest gran viatge que heu encetat!
