El Rocher Blanc és el cim més alt que es pot pujar a Belledonne amb esquís de muntanya per un itinerari fàcil, resseguint el fons de la vall de Combe Madame. Situat al cor de Belledonne, a la bellesa del paisatge d'aquest massís s'hi suma la vista panoràmica des del cim, que abasta varis massissos alpins de nomenada. Així doncs, jo, en Martí i quatre amics més, cap a Belledonne que hi falta gent!
El desnivell positiu d'aquest itinerari és considerable per fer-lo en un sol dia (1880 m). Tot i que quan ens calçavem els esquís a les 3h de la tarda vam creuar una gent que arribava al cotxe després d'haver pujat i baixat el cim en un sol dia... i és que als voltants de Grenoble d'esquiadors friquis no en falten!
La situació del refugi "Gîte d'alpage Combe Madame" permet fraccionar la ruta en dos dies, i així ho fem, no cal forçar a principis de temporada! El refugi d'hivern està prou bé: planta baixa amb estufa de llenya, i a sobre una primera planta amb lliteres de fusta. Hi vam arribar al cap de 3 hores d'haver sortit del cotxe (717 m de desnivell); en la primera meitat del camí es travessa un bosc dens, força incòmode per als esquís (camí estret i glaçat), però més tard aquest s'eixampla a mesura que guanyem alçada.
El desnivell positiu d'aquest itinerari és considerable per fer-lo en un sol dia (1880 m). Tot i que quan ens calçavem els esquís a les 3h de la tarda vam creuar una gent que arribava al cotxe després d'haver pujat i baixat el cim en un sol dia... i és que als voltants de Grenoble d'esquiadors friquis no en falten!
La situació del refugi "Gîte d'alpage Combe Madame" permet fraccionar la ruta en dos dies, i així ho fem, no cal forçar a principis de temporada! El refugi d'hivern està prou bé: planta baixa amb estufa de llenya, i a sobre una primera planta amb lliteres de fusta. Hi vam arribar al cap de 3 hores d'haver sortit del cotxe (717 m de desnivell); en la primera meitat del camí es travessa un bosc dens, força incòmode per als esquís (camí estret i glaçat), però més tard aquest s'eixampla a mesura que guanyem alçada.
Per fer-ho encara millor, ens varem endur cap al refugi tot el material necessari per fer una fondue per sopar! La fondue no va ser cap èxit (jo que em pensava que era el plat més fàcil del món, ja veus tu, fondre formatge): per una banda ens va sortir una massa plàstica que no es fonia, i un líquid groc bullint per l'altra. Però bé, les vistes i la neu de lendemà ho van compensar!
Des del refugi, resseguim el fons de la vall en direcció SE. A 2100 m d'altura arribem a un replà on la vall fa un gir cap al SO. Anem pujant pel traçat més fàcil fins al final de la coma, el Rocher Blanc és el pic amb més traces d'esquiadors. Enfilem la pala final. Ja arribant al cim, guanyem per fi prou alçada per veure que som al mig d'un mar de muntanyes, sensació que difícilment es pot tenir als Pirineus. Començant pel Nord, i en el sentit de les agulles del rellotge, anem reconeixent massissos: el Montblanc, el llunyà Cerví, el Monte Rossa, les Aiguilles d'Arves, la Barre des Ecrins, la Meije, el Mont Aiguille, la Dent de Crolles!
Pujant la pala final; al fons, el massís del MontblancJa només queda doncs baixar lliscant: la neu en tot moment és immillorable, una capa superficial de neu pols sobre una capa de neu dura estable fins arribar al bosc. Per rematar-ho, al vespre fem una raclette, i aquesta vegada sí que surt bé!
Vista panoràmica des del cim
