El cap de setmana passat va ser l'aniversari d'un de la colla iberico-grenoblesa. Una bona excusa per pujar al refuge du Chatelleret carregats de birres i cava, per fer lendemà la brêche de la Meije per la Vallée des Étançons.
Ens calcem just a la sortida de la Bérarde, el límit de neu arriba al poble pels pèls. La pujada al refugi és un passeig: uns 500 m de desnivell a remuntar en 4 kilòmetres i pico. Però només les vistes ja fan valdre el viatge!
Més d'un se'n va al Col de la Casse Déserte per acabar de cansar-se, total, què són mil cent metres més de desnivell...
...mentre d'altres enceten una tarda de sol i birres... això comença a recordar-me a Lloret de Mar!
Quan uns i altres han tornat ens posem a fer pseudo-pràctiques de glacera. Observeu l'estil de qui s'encorda fumant alhora sense treure's el piti de la boca:
De fet per pujar a la Brèche es travessa una glacera, però no és gaire gran i més aviat inofensiva. Mentre uns "practiquen", d'altres s'ho miren com qui veu un partitde futbol per la tele...
Des del refugi es veu molt clar l'itinerari fins la Brèche:
Lendemà, ens trobem amb una neu ben regelada a l'ascensió. Jo de fet acabaré fent l'últim tros amb els crampons, cansada de patir a cada volta maria...
Arribats al peu de la Brèche, només queda pujar una 50 de metres costeruts, amb una pendent de 35-45 graus segons els trams.
El cel s'obre tot d'una i ens regala una vista ben maca sobre els Écrins!
De baixada, la pujada de les temperatures ha fet el seu efecte: la neu-gel s'ha transformat lo just per fer una baixada amb la neu a punt de caramel ;-)
PD: increible! avui en Martí no és l'últim a sortir de casa! Vet aquí la prova fefaent:
0 comentaris:
Publica un comentari