Amb les sortides que he anat fent enguany d'esquí de muntanya he après que val la pena no improvitzar. Divendres passat, amb el butlletí de meteofrance emès a les 16h en mà, ens posem a debatre on anar. Anuncien bon temps a tots els Alps, així doncs aprofitarem per anar més enllà dels 3 massissos veïns a Grenoble. On ha caigut més neu darrerament? Als Alps del Sud, respon en Benoît, company de pis. Per altra banda, com que ja som al mes de març, hem de tenir en compte que el Sol ja no és una bombeta mig fosa de replà d'escala. Però encara és d'hora per anar a grans alçades. Així doncs, buscarem un itinerari que discorri principalment per cara Nord en algun d'aquests massissos : Devoluy, Queyras, Cerces. Tot i aquestes restriccions que ens auto-imposem, les possibilitats són moltes... finalment algú parla de la Vallée de la Clarée, al nord de Briançon, una de les valls més maques dels Alps francesos segons sembla.
L'itinerari triat finalment (pujar al Pic de l'Ombière per la seva cara Nord) és ben variat. Sortim de Névache, un poble preciós ple de rellotges de sol a tort i a dret com solen ser els poblets perduts del departament d'Hautes-Alpes. El primer tram és quasi pla: pugem 200 metres de desnivell en 4 kilòmetres ben bons, en direcció Oest. De fet estem remuntant una pista forestal que a l'hivern esdevé pista d'esquí de fons. Arribem a un pont on un cartell ens indica "Chardonnet", el nom del refugi pel qual passarem al costat. Ara ve una pujada pel mig del bosc. El camí de pujada és molt còmode, ja que és una minipista per a motos de neu (és el mitjà de transport dels guardes del refugi). Arribem al refugi després de 400 m més de desnivell. El refugi es troba al límit superior del bosc, ara ens queden per davant remuntar 600 m més de desnivell fins al cim. Per atacar el cim per un itinerari més segur en qüestió d'allaus, anem a buscar el coll que queda a l'oest, per les zones menys dretes, i d'aquí seguim la carena fins al cim.
Per baixar, agafem de ple la cara Nord, on la neu pols fa que la baixada sigui un plaer. Arribem a un replà, ja a prop del refugi, i fem un flanqueig sense perdre desnivell cap a la dreta, per anar a buscar un pendent prometedor que veiem des del refugi. Una baixada més en neu pols ... ara arribem al bosc, i enlloc de seguir el camí de pujada, baixem al nostre aire fent eslàlom entre els làrixs (Larix decidua, mélèzes en francès), aquests arbres que semblen pins morts a l'hivern; i és que aquesta espècie és l'unica conífera europea que perd les seves fulles a l'hivern. Els boscos esclarissats de làrixs són molt més agradables per esquiar que els densos boscos de pícea que trobem habitualment als Alps del Nord.
Aquí teniu algunes fotografies de l'itinerari:
Sortint de Névache
Una de les nombroses capelletes que trobem a la Vallée de la Clarée
Pujant pel bosc de làrixs
A l'esquerra, Pic de l'OmbièreI per acabar...
...una panoràmica des del coll sobre el massís dels Écrins. Al centre, la silueta característica de la Barre i el Dôme de Neige.
0 comentaris:
Publica un comentari