El passat 29 de desembre de 2009 vam pujar la muntanya més alta del Marroc, el Djebel Toubkal de 4167m! De ressenyes d’aquesta ascensió en trobareu a patades, però aquesta és la nostra experiència allà.
El 28 de desembre érem a Marrakech i ben d’hora al matí vam anar a l’estació de taxis que van cap a Asni, als afores de la ciutat (on s’estan construint uns complexos residencials tipus Marina d’Or). Vam compartir un Grand Taxi cap a Imlil directe per 50DH cadascú. Per entendre’ns 10-11DH és un 1€. Per tant, ens va costar uns 5€. El trajecte és d’una hora i quart/hora i mitja.
Un cop a Imlil ens van oferir una mula per carregar les bosses fins al Refugi del Toubkal o Nelter. Ens va costar 150DH portar les bosses, creiem que per 100DH es pot aconseguir...uhmm jeje. Vam començar a remuntar la vall del riu Ait-Mizane, mentre ens anàvem creuant amb alguns grups guiats, majoritàriament espanyols i anglesos que anaven, com nosaltres, fins al refugi, per l’endemà pujar el Toubkal. L’aproximació van ser unes 4 i mitja amb un desnivell d’uns 1300m, en la qual vam trobar neu ja arribats al refugi.
La capacitat del refu és d’unes 80 persones i estava bastant ple! Mentre ens situàvem a la nostra habitació, hi havia persones que estaven fora provant els grampons per primera vegada. Vam ajudar uns quants a lligar-se’ls i a progressar amb ells. Semblava el cicle hivernal del CAU! jeje Molts d’aquests, el dia següent no van pujar. Hi havia poca neu, però la que hi havia estava força gelada, l’ús de grampons i piolet era imprescindible. Tres dies abans, havia mort un escalador només a mitja hora del refugi, a conseqüència d’una fatídica relliscada i de no portar piolet.
Després de sopar cuscús i conèixer una mica les diferents persones que ens acompanyarien en l’ascensió el dia següent, vam anar a dormir, posant el despertador a les 6.45h. Tot i així, no va caldre el despertador, perquè no sé qui es va llevar abans, va obrir el llum de l’habitació i anaven xerrant com si estessin sols.
L’ascensió al Toubkal ens va comportar unes 3 hores i poc des del refugi. Les vistes des del cim són espectaculars amb els altres cims nevats de l’Atles en primer terme i la plana desèrtica com a teló de fons. Val molt la pena!!
De baixada, són unes 6-7 hores des del cim per tornar a Imlil. Vam arribar ja fosc i vam anar a dormir a un altre refugi del CAF, que està davant de la parada de taxis que van cap a Marrakech.
2 comentaris:
Molt bé l'ascensió! Això és una senyora muntanya, i més amunt que els Pirineus. Deunidó la gent que hi ha: sembla que la gent s'anima a pujar a qualsevol lloc sense haver-se posat els grampons a la vida... A veure si el lloc no es torna superturísic, que jo hi vull anar algun dia sense que semblin els Alps, hehe. Aviat (o no) un post del Hoggar, tenim massa fotos i massa coses per explicar!!
Quins records! A Imlil no vau preguntar pel nostre antic mulero?
Salut!
Publica un comentari