BTS pt.1

doncs aqui la primera sortida del BTS, o altrament dit la BOLIVIA TRAINING STAGE!

En Pere "faig una hora tard encara que no tingui res a fer" Aranda, la Laura Server i jo (Joan Colón) després de canvis d'última hora degut a la previsió del temps i el risc d'allaus ens vam dirigir cap a Vallter per intentar fer alguna de les canals del Gra de Fajol petit i anar-nos coneixent...

sobre les 12 de la nit marxavem de Barcelona i ens n'anavem a dormir cap a les 2.00h, després de les discusions pertinents de l'hora d'aixecar-nos, la decisió "consensuada" va ser llevar-nos a les 6.00h per intentar aprofitar les bones previsions de dissabte al mati!!

Després de passar una mica de fred, fer el ronso a dintre el sac una bona estona i menjar un esmorzar lleuger ens vam dirigir cap al Gra de Fajol i una mica a "ojimetro" vam decidir fer la canal que està a l'esquerra de la canal estreta (un cop a Barcelona vam veure que era la Canal del diedre) ja que si veia un fil de gel que semblava prou prometedor!!

I Així comença l'escalada, anem progressant per unes pendents d'uns 35-40º fins a l'inici propiament dit de la canal quan al Sr. Pere li cau el casc fins al peu de la via, doncs apa, a baixar i a tornar a pujar...

Aquí hi ha dos opcions, la variant dreta i la variant esquerra (canal del diedre), vam tirar cap a la dreta que és on es veia la primera llengua de gel. Un primer llarg i un flanqueig a l'esquerra ens portaven davant l'entrada del gel que ens va fer suar de valent (com a mínim a alguns) amb un pas de mixte no del tot evident, un cop passat aquest pas, fàcil fins a la reunió!! I aquí em van caure els guants cap avall, i ja que en Pere estava acostumat a pujar i baixar... doncs això... "Pere!!!! veus els guants??? Siii... pots baixar a buscar-los... Merciiiii!!!!!"

A partir d'aquí la canal perd bastant la gràcia, i en comptes de seguir cap amunt, vam anar a buscar la reunió final de la canal del diedre des d'on vam rapelar per tot seguit tornar a pujar per la variant esquerra... El diedre tenia una capa fineta de gel però bona i va resultar ser un llarg molt disfrutón, macú i amb força ambient.

Doncs de nou ens trobavem a la reunió, d'aquí un altre cop fer el ràpel i cap el cotxe... que la boira apretava i la feina ja estava feta...

Un gran dia, posar els primers cargols, agafar experiència en gel, molt bona companyia, uns riures... es pot demanar alguna cosa més??? doncs si... s'acabava el BTS pt.1 i començava el CTS pt.1, el CTS és el Culinari Training Stage!!

Degut a la proximitat de casa meva vam anar a saquejar la nevera dels meus pares... no hi havia gaire res a saquejar però encara ens vam fer un bon dinar... al vespre unes (moltes!!!??? masses!!!???) partides a l'UNO (si, no, cabrón, zero, nom propi, dos, quatre...argggg, estrésssss!!!) i a dormir...

l'endemà pluja i mal temps, no hi ha muntanya però alguna cosa hem de fer, mirar la tele??? alguns això pensavem però no!!! finalment ens n'anem a fer unes voltes amb bici per la fageda amb l'impressionant final de la Laura dins una bassa...de fems!!!!! després si, mirar una estoneta la tele, una dutxa, recollir trastos i tornada a BCN!!!

un plaer de cap de setmana, muntanya, turisme, diversió i bon menjar!!!! Ara si, no es pot demanar res més!!!! Aquí van unes quantes fotos!!!!

D'esquerra a dreta podem veure el jorobado de Notredam i el bou






molt bé, molt bé



La foto d'equip indespensable en qualsevol sortida



Mira una vàquetà, sóc dé Bàrcelonà

Estàs molt guapa en aquesta foto, que t'has canviat el pentinat???

En fi, fins el proxim BTS, CTS o el que s'ens acudeixi!!!!

Resolució Premi LiteNATura'09

Enguany el Premi Literari organitzat pel Club Alpí Universitari ha batut rècords pel que fa a participació respecte les edicions anteriors: s'han rebut 61 obres de procedències molt variades, des de llocs remots com Santiago de Xile fins a localitats catalanes del Vallès properes a la UAB.

Les obres guanyadores han estat les següents:

1ª obra: El horizonte magenta, d'Enric Soriano Coculluela
2ª obra: Munts d'idees, de Iago Otero Armengol
3ª obra: Las alturas que puede escalar, de Carlos Mateos López

En breu podreu llegir les obres guanyadores a la web del CAU!

Des d'aquí, agraïr la feina feta pel jurat (Sara López, Noèlia Viles, Laura Vicens, Mireia Vilà), la col·laboració de l'Edifici d'Estudiants - UAB, i el suport econòmic de l'Obra Social Caixa Sabadell

COMISSIÓ PREMI LITERARI'09

FRANCONIA RIDGE (New England, USA)

A Nova Anglaterra no hi ha moltes muntanyes, i les que hi ha, són força diferents a les nostres. A unes 3 hores de cotxe al nord de Boston hi ha les White Mountains. Els paisatges comencen a ser d'estil boreal, enormes extensions de bosc i fins i tot hi ha ossos.

El Franconia Ridge és una de les més conegudes excursions per als locals, una excursió circular a on pots caminar per la carena una bona estona, trepitjant els punts més alts com el Lincoln i el Lafayette (5,260 feet) i el Little Haystack. 

Vaig poder unir-me a un grup de gent del Harvard Outing Club per a fer aquesta caminada. Malgrat el dia no va ser gaire bo, vaig poder fer una bona estirada de cames, conèixer una mica aquestes muntanyes i com es belluga la gent per aquí. 

Salut!

Unes quantes fotos:

Els boscos...

Posant-se els grampons

50 m més enllà... treient-se els grampons

el "ridge..."

Foto de cim descentrada...

les White Mountains

Pico de Alba (2ª sortida Cicle Hivernal)

14-15 Març 2009

Si bé el temps no acompanyà en la primera sortida del cicle hivernal, no fou el cas d'aquesta segona. Disabte ens arribàrem al refugi de la Renclusa, amb força calma (unes 3 hores), des de l'aparcament poc abans de l'Hospital de Benasc, varem anar enfilant la vall quasi plana (primer per les pistes d'esquí de fons) en direcció a Aigualluts, fins que, seguint unes traces força marcades, varem desviar-nos cap a la dreta tot pujant una pendent pel fons d'una coma que portava fins al refugi.

Lendemà quasi tothom es llevava per anar a l'Aneto, uns pocs, a la Maladeta, i només el nostre grup, a Pico (o Tuca) d'Alba. El dia era esplèndid, la neu, generosa, polsosa sobre un fons dur de neu transformada. Érem 9 amb varietat d'estris: raquetes, crampons, esquís de neu, segons els gustos i possibilitats de cadascú. Primer vam remuntar la pendent d'un barranc que puja des del refugi cap al Sud-Oest. Arribem a una esplanada, i remuntem de nou una pala de neu, més ampla i més llarga, fins a arribar al capdemunt d'una carena. Aquí tirem direcció sud seguint unes fites, ja veiem el cim del Pic d'Alba, i a mitja pujada flanquegem cap a la nostra dreta, per anar a parar a la coma que queda sota el pic d'alba. Des d'aquesta coma cal pujar, per una canal curta d'uns 45 graus fins la cresta cimera, i un cop a la cresta, passem a l'altra banda (la que no veiem des de la coma, menys vertical).

Dirigint-nos cap a la 1ª canal de neu, per pujar a la cresta cimera

Seguim flanquejant horitzontalment uns 100 metres fins arribar a una canal de neu, d'uns 45 graus, que puja directíssima al cim, o millor dit, a l'avantcim, que està unit al cim per una cresta afilada al llarg d'una vintena de metres. La neu d'aquesta última canal està poc transformada i no dóna gaire confiança, però bé, finalment va ben aguantar el pas de 15 persones amunt i avall.

 

Cresta cimera

La tornada, pel mateix itinerari, com sempre, va acabar amb l'arribada al cotxe ja entrada la nit... tot un clàssic del cicle hivernal!

PD: les fotografies són un petit recull de diferents participants