Chartreuse: Poussez pas derrière, a la Dent de Crolles

M'escapo amb el Marc i la Myrtille, un dimarts de sol, a fer el Pilier Tobey a la cara est del Chamchaude, un cim que havia fet algun vespre amb esquís de muntanya ara fa sis mesos i que és el més alt del massís de la Chartreuse, a tocar de Grenoble. No estic a to en els passos durs, però per sort em toca obrir els llargs fàcils i la via resulta molt xula. Surt gairebé al cim i cal fer un centenar de metres per arribar a la creu. Les boires intermitents ens permetent veure el Mont Blanc darrere la Dent de Crolles, el següent objectiu.

Cara est del Chamchaude, des de la Dent de Crolles

Anuncien un diumenge prou favorable, almenys al matí, així que ens decidim amb la Cristina a fer una escalada fàcil a la Dent de Crolles. Aquest cim de la Chartreuse, el segon més alt, és ben visible des de casa nostra i té una pendent herbosa que tot l'hivern passat vam veure nevada. Ara tenim la pala al davant, però ben verda.

Cara sud-oest de la Dent de Crolles

La Dent està envoltada per una muralla de roca, amb ben poques escletxes que permeten pujar-hi caminant, cosa que no evita que riuades de gent es dirigeixin cap al cim. Els que hi pugen escalant tenen molt diverses alternatives per gairebé totes les cares. La via que ens proposem fer discorre per la cara sud-oest i és força irregular, amb feixes, passos durs i alguna xemeneia. Tal i com indica el seu nom (no empenyeu per darrera), és força freqüentada perquè ofereix una escalada fàcil, segura i sense gaire compromís.

Itinerari de la via

Les boires baixes no ens permeten veure la plana de Grenoble, però si poden distingir alguns cim principals de la Chartreuse, com el Chamchaude i el Grand Som i d'altre de secundaris.

El Roc d'Arguille i, al fons, el Gran Som

El primer llarg no passa del IV i pujar per una placa fins una petita terrassa sota un desplom. Allà comença el segon llarg de la via, amb un petit pas desplomat, el més dur de tota l'ascensió però que no passa de V. La resta del llarg es camina per una canal i el tercer té un pas de diedre-xemeneia no del tot evident.

Acabant el tercer llarg

Llavors cal desplaçar-se uns cinquanta metres a l'esquerra, per una feixa "de peatge" fins arribar a un punt on tres ressalts ben marcats i diversos ens barren el pas: el primer és atlètic i agradable, el segon és una placa relliscosa i poc agraïda i finalment hi ha un pas dur que es pot franquejar fàcilment per la dreta.

La feixa central de la via des de baix

La feixa central de la via des de dalt

L'última dificultat de la via és una xemeneia polida per l'aigua i de passos evidents que ens acabaran de fer suar. Sort que la col·locació de les assegurances està pensada per a pares de família... Només ens falta superar una petita placa de III per arribar al prat que mena al cim.

Acabant l'últim llarg

El cim amb la creu reglamentària, al fons

La baixada es fa per un d'aquelles escletxes de la muralla: el pas de l'Œil (la primera lletra és una o i una e lligades, és a dir, "oeil", que vol dir "ull"). Aquí hi coincidim escaladors que baixem i excursionistes i diumenjaires en ambós sentits.

el pas de l'Œil

L'amenaça de pluja va prenent cos, però encara ens permet dinar al col des Ayes i baixar al cotxe, al col du Coq.

I la setmana que ve, si el temps ens ho permet, cap a l'agulla Dibona!