Qualsevol lloc i qualsevol amic de muntanya poden haver-nos creat una petjada suficientment pregona per impactar vigorosament en el nostre record.
Agustí Faus

dilluns 1 de desembre de 2008

Encigalada Escapullini

Doncs aqui estem... per sort!!!

aqui els dos jefes, l'Albert Font i jo aquest diumenge vam anar a escalar a Montserrat, amb l'intenció de fer la via Escabroni Escapullini, i al final va acabar sent una tipica sortida CAU... deu ni dó quin percal!

Al tercer llarg, degut a una ressenya "erronia" ens vam passar la R3 i vam anar a fer-la una miqueta més lluny del que tocava...total, 120 metres més de paret i marron al canto!! com és obvi no vam fer l'Escabroni Escapullini, i vam acabar fent la via Bego-Miquel-Kush!

Al cinuquè llarg que teoricament em tocava obrir a mi, el va fer l'Albert...inconvenient...jo arribava de la R4 amb tot el material per fer la reunió...i pajaros com som l'Albert comença a tirar amunt... de cop sento "Reunió!!!" i tot seguit "tenim un problema...no tinc ni mosquetons ni reverso!!!!"... sort que el llarg era de 30m i el vaig poder baixar fins a la R4, li vaig passar el material i tornar cap amunt... quin peligru!!!!

Un cop a dalt... eren les 4.30 i estavem relativament perduts... i quan dic relativament vull dir totalment... ni puta idea de com baixar!!!! vam intentar baixar per un parell de llocs però era suicida... al final després de trucar al mestre Marsi perquè ens orientes vam trobar una sabina amb unes vagues, vam poder rapelar per allà i anar a buscar la canal del joc de l'oca... que després vam entendre el seu nom... el "joc de l'oca" i te tiras porque te toca... joder quina baixadeta... obviament baixada de nit i només amb un frontal, el de l'Albert, perquè el meu es va morir a peru i l'he de renovar...

Quan vam arribar avall i ens pensavem que haviem guanyat la partida ens va tocar la casella de encuentra el coche sin caminos....i clar vem traçar una linea recta imaginaria cap on se suposava que havia d'estar canjorba. Despres d'un ràpel de 3 metres a un arbre rustuller i 3/4 d'hora més de baixada vàrem acabar al cotxe.

Increiblement l'encigalada no va acabar aquí ja que vam trencar el mite de que tots els camins porten a l'autonoma...ens vem perdre per la vinyanova i vam acabar a un camp d'olivers. Bueno que al final fent mitja volta amb el cotxe vàrem conseguir al bruc residencial!!

i cerveseta i braves merescudes al Frankfurt de la vila!!

Aqui la ressenya de la via

Albert Font i Joan Colón...


fins la proxima

5 comentaris:

PGB ha dit...

Osti Joan! Bona encigalada!

Jo les de Can Jorba les tinc totes pendents. A veure si aquest estiu, plegant a les 3 puc anar-les a fer totes :P

Gatzara ha dit...

Molt gran aquesta encigalada! i el relat també!!
Seguiu fotent-li canya!!! Per aquí dalt ja fa massa rasqueta per fer via llarga...

Onki ha dit...

I com diria aquell...

I què no és maco això?

Salut fieres!

Martí B. ha dit...

Bé, bé, així es curteixen els bons escaladors! I no hi ha res com la consulta telefònica 24h amb experts montserratins, hehe.

Fins aviat!

atzukac ha dit...

Bona, bona!!
Que no es perdin les tradicions del CAU...