Qualsevol lloc i qualsevol amic de muntanya poden haver-nos creat una petjada suficientment pregona per impactar vigorosament en el nostre record.
Agustí Faus

dilluns 20 d’octubre de 2008

Sortida a la cova d'en Manel

El passat dissabte 18 vam realitzar la primera sortida del CAU d'aquest curs 2008-2009.
El lloc escollit va ser la cova d'en Manel, una caverna situada al Parc Natural de St. Llorenç del Munt situada a les proximitats d'una canal que baixa fins al camí que passa per Can Pobla.
La sortida va comptar amb la participació tant de socis històrics del CAU com de nouvinguts, però cal destacar que de la vintena llarga d'assistents pocs havien tastat l'experiència espeleològica, tot i que la majoria van coincidir en qualificar-la de molt positiva tot i certs imprevistos de caire ben divers.




La cova d'en Manel és una cavitat horitzontal (sense avencs) de longitud total de 932 metres dels quals 788 són practicables, incloent unes 6 galeries diferents i un pis superior. L'entrada és una escletxa entre dues roques de mida considerable que dóna lloc a una cavitat més ample on es poden dipositar les motxilles i altres embalums que puguin fer nosa un cop s'avanci dins la caverna. Tot avançant la cavitat es va estrenyent i el sostre baixa progressivament fins quedar a una alçada que obliga a avançar agenollat o fins i tot arrossegant-se. A partir d'aquí el recorregut alterna trams on es pot progressar totalment dret amb altres on només és possible fer-ho o bé ajupit, o bé "reptant" (panxa enlaire o boca terrosa). Continuant el recorregut es travessa el punt on s'accedeix al pis superior i s'arriba finalment, després de salvar certs obstacles i un parell de passos força estrets, a la galeria "principal", accedint a la sala de les banderes; una cavitat de grans dimensions on es pot caminar dret i amb formacions geològiques curioses com "coliflors", "banderes", "macarrons" i "gours" entre les "habituals" estalactites i estalagmites. Finalment travessant tota la galeria principal s'arriba a un tram on a mà esquerra apareix una nova galeria on abundants dolls d'aigua fan acte de presència, tant que és impossible avançar caminant sense enfonsar el peu dins l'aigua, aproximadament fins a l'alçada del genoll.

La gent del CAU vam arribar fins aquesta galeria però vam considerar convenient acabar aquí el recorregut tenint en compte l'hora que era i l'inconvenient afegit de l'aigua. No obstant això, l'estada a dins la cova va durar unes 4 hores, que van donar l'oportunitat de veure no només éssers habitants assidus de les coves com rat-penats o petits coleòpters, sinó també una guineu malferida que s'havia refugiat a la cova i constatar els senyals evidents de presència humana amb diversos grafittis, alguna que altra deixalla i fins i tot ja en sortint de la cova, un grup de nens d'un esplai acompanyats del seu monitor, equipats amb frontal però sense casc, més feliços que un gínjol.

1 comentaris:

Martí B. ha dit...

Una molt bona opció per un dia de pluja! Jo també hi vaig portar els nanos de l'esplai i s'ho van passar molt bé. El casco és important, però en nens és facultatiu, que tenen el cap com de goma.