Le Mont Aiguille (2087m) o el tetrabrick abonyegat del Vercors

Aquesta muntanya és una de les primeres de les que em van parlar en arribar a Grenoble. I amb raó! El que m'estranya és que a casa nostra no se'n parli més en cercles de muntanya quan es fa referència a aqucesta zona dels Alps. És una muntanya d'un perfil tan únic i original que només de veure-la una sent un impuls net i clar de grimpar-la!

Foto 1: Cara Sud del Mont Aiguille

Foto 2: Cara Est del Mont Aiguille

Vam decidir batejar-la amb el sobrenom de "tetrabrick abonyegat" perquè era ben bé el que ens recordava: un prisma rectangular, amb quatre parets verticals i un cim pla, amb un enorme prat lleugerament tombat.

Com totes les muntanyes de formes peculiars, hi ha nombroses llegendes i històries al seu voltant, més o menys fantasioses i/o bucòliques... (vegeu aquesta web http://montaiguille.free.fr/histoire.htm) Aquí em limitaré a explicar que va ser ascendida per primer cop al 1492. Mentre a la Península Ibèrica els reis de Castella subvencionaven l'aventura de Colón per arribar a les Índies, a França el rei Charles VIII "impulsava" la primera ascenció d'aquesta muntanya aleshores coneguda amb el sobrenom de "Mont Inaccessible", que va ser realitzada per Antoine de Ville, amb escales de fusta com a principal material d'escalada...

Nosaltres ens vam decidir per fer la via normal, una "course d'alpinisme" més que una via d'escalada, on la dificultat no ve donada pel grau, sinó més aviat per esquivar perills com la caiguda de pedres, tenir un bon olfacte per anar trobant el camí de tornada (que no transcorre per la via d'ascenció), i altres aspectes més relacionats amb el ja popular terme "terreny d'aventura" més que no pas amb els parabolts i els spits.

Per l'alpinista clˆssic i romàntic, la via normal és preciosa i interessant, un recorregut laberíntic en cerca del pas més fàcil. Llàstima que gairebé durant la meitat del recorregut de pujada trobem un cable que sovint destorba (sobretot, a la vista) més que ajuda. També és interessant la via de retorn, que finalitza en un ràpel superb de 45 m, que acaba entre dues parets separades per pocs metres, ja que desemboca en l'espai estret entre la "tour du Taureau" i la paret del propi Mont Aiguille.

Aquí va doncs la ressenya de la via:

Com arribar-hi en cotxe:

Des de Grenoble, agafar la N75, poc després de passar el poble Monestier, agafarem el trencall de la D7 a la dreta direcció Chichilianne. Poc després agafem un nou trencall cap al poblet de Richardière, que passarem tot seguint les indicacions de "Pas de l'Aiguille", fins arribar a una pista que remuntarem fins a un aparcament herbós on deixarem el cotxe.

Aproximació:

La pista desemboca en un camí on hi ha un indicador que ens mostra el camí cap al Col de l'Aupet, és cap a aquest coll on ens dirigim. El camí no té pèrdua, enfila corbes amunt pel mig d'una fageda amb avets esparsos aquí i allà, de colors tornassolats en aquest mes tardorenc. En sortir de la fageda, el camí arriba a un torrent i segueix amunt fins al coll de l'Aupet. Arribats al coll veiem ja l'inici de la via, a la cara oest. Ascendim per les llaçades que ens porten fins al peu de paret, ens posem ràpidament el casc. Gairebé tota l'ascenció la realitzarem encordats avançant en "ensamble".

Itinerari de la via:

Comencem pujant per una rampa en II/III cap a l'esquerra, després d'un petit mur, posem peu en una repissa àmplia, baixem lleugerament a l'esquerra per pujar per una xemeneia d'uns deu metres, fins arribar a una plataforma des de la qual veiem ja el cable. Seguim per una rampa que puja cap a la dreta tot seguint el cable, passem per darrere del pilar anomenat "La Vierge", i arribem al peu de l'"Entonnoir" (L'Embut), que remuntem per la banda esquerra fins arribar a una vira (el Passatge de les Mules) que es dirigeix cap a la dreta, hi caminem per sobre fins arribar a una rampa per la que pugem seguint de nou el cable.

Foto 3: Pujant per la via normal, poc abans de passar darrera "La Vierge", el pilar que queda a la dreta

Foto 4: Gendarme en primer pla, i al fons, el Grand Veymont

Foto 5: Vista des de l'interior de l"Entonoir" (L'Embut)

Arribem aviat al peu d'una xemeneia (4a), el darrer tram d'ascenció, que desemboca a una pujada fàcil en II que ens deixa a l'enorme prat que forma el cim.

Foto 6: Xemeneia final en la via d'ascenció
Foto 7 i 8: Imatges del cim del Mont Aiguille, un prat pla que contrasta fortament amb les parets verticals que l'envolten...

Descens:

Per baixar, cal caminar uns cent metres cap al Sud-oest de la sortida de la via d'ascenció, fins arribar a una fita sota la qual hi ha una placa commemorativa.

Foto 9: Canal d'inici del descens

Foto 10: Vistes al llarg del tram de descens

Baixem per una canal estreta fins a una vira on comença una canal per la que baixem seguint un caminet, poc abans d'arribar-ne al final cap anar a una petita bretxa que queda a la dreta, passem a l'altra banda d'aquesta i baixem desgrimpant (II/III) fins trobar un malló des del qual podem rapelar uns 30 metres, desgrimpem per esglaons fàcilment fins arribar a una nova vira amb una fita, on seguim avall un caminet fins arribar a un parell d'anclatges de ràpel al peu de dos pins.

Per aquest ràpel calen dues cordes de 50 m com a mínim. El ràpel discorre per una paret ben llisa, primer, i després s'endinsa en un barranc entre dues parets, i acaba en un tram volat espectacular. Arribem al peu del barranc i ja només ens queda seguir endavant pel passadís que formen la tour du Taureau i el Mont Aiguille, fins arribar de nou al camí que arriba al peu de la paret. Ja només ens queda baixar, des del Col de l'Aupet, fins al cotxe pel mig de la fageda, ara ja de nit...

En resum, una excursió-escalada molt recomanable!!