Aquest cap de setmana vam anar al massís del Beaufort, que és també (que estrany, a França) el nom d'un formatge que fan per aquestes contrades alpines, un dels tres que es posen a la
fondue savoyarde. Hi anàvem amb el propòsit de fer la via normal (o "històrica" o via Loustalot-Zwingelstein) a la muntanya més emblemàtica de la zona: la Pierra Menta, que vam rebatejar ràpidament (en català incorrecte) com a "Poleo Menta". Aquest pic és més conegut per donar nom a una
cursa de esquí-alpinisme de 4 dies que transcorre en aquest massís.
Malgrat el nom de Pierra Menta sembli italià, ve del franco-provençal (o arpità), i vol dir alguna cosa semblant a "pedra sobresortint" (els noms geogràfics acostumen a perdre tot el seu glamour quan es cerca el seu significat en la llengua autòctona).
De l'aparcament estant, tot just passades les tres cases comptades que formen l'assentament de Trecoil, ja veiem la Poleo Menta sorgint del territori mineral que domina els prats verdíssims (sorprenentment encara sense vaques). L'escalada en sí serà només una petita part del joc: primer ens caldrà caminar dos hores llargues per arribar al coll nord, travessar una petita gelera encara persistent per arribar a peu de paret, fer la via en sí, desgrimpar un tram d'aresta cimera fins a una bretxa, baixar en un parell de llargs ràpels, seguir un caminet d'isards fàcil però expo fins al coll nord, i desfer la caminada del matí... Durant la caminada ens entretenim mirant floretes i pedres: trobem blocs de gres de formes curioses, conglomerat, pedra calcària, i molts altres rocs que ens atrauen l'atenció (entre ells, uns de color verd que ens tenien força intrigats) que no identifiquem.
Ressenya
De l'aparcament de Trecoil (on s'arriba per una pista en prou bon estat) seguim la pista de terra amunt, al sisè o setè revolt seguim les marques de GR que fan una drecera per remprendre la pista més amunt, seguim per la pista tot passant de llarg la bifurcació d'un camí que puja cap al refugi de Presset, i en canvi agafem la següent bifurcació (una pista en pitjor estat) a l'esquerra, que esdevé camí ràpidament i ens du al Lac d'Amour, a uns 2200 metres. D'aquí seguim direcció NE per un camí estret que puja ràpidament cap al coll que hi ha al nord de la Pierra Menta. D'aquest coll, travessem una gelera (en teoria a sota hi ha un caminet) fins anar al primer gran bloc de pedra que queda just després de la paret nord-oest verticalíssima. Ens trobem amb un parabolt.
La via està equipada de manera un xic espaiada (sobretot als llargs més fàcils). De totes maneres, hi ha poques fissures, i els friends i fissurers que portàvem no van servir de gran cosa més que per fer bonic a les fotos. La roca és conglomerat de bona qualitat en general.
La via consta de 6 llargs. L1: passar de llarg una reunió sobre una vira, pujar uns 4 metres per una fissura i arribem tot seguit a una reunió (IV). L2: Travessa a la dreta (5 o 6 metres) i pujar verticalment fins a la reunió (5b). L3: sortir lleugerament a l'esquerra (seguint els parabolts platejats, no els parabolts daurats que van recte amunt), tram força vertical (5b). L4: la via a partir d'aquí és força més tombada, el conglomerat esdevé molt montserratí (IV), la reunió es troba sota un sostret. L5: llarg molt curt, una quinzena de metres, si es salta la reunió per ajuntar el llarg 5 i 6, cal comptar que caldrà fer una desena de metres en ensamble. L6: arribem Arribats al cim, cal continuar per l'aresta horitzontal i destrepar (III) una vintena de metres per una rampa tombada (hi ha algun que altre parabolt per protegir-se) fins a una bretxa molt marcada, on hi ha una reunió amb cadena i anella: fem el primer ràpel (30 metres) fins a una terrasseta on hi ha una segona reunió per rapelar ja fins a baix (50 m).
Baixem per un sender en direcció sud (a la dreta) una trentena de metres, i després agafem un altre camí poc marcat direcció nord, hi ha alguna fita, i en alguns trams el camí esdevé desgrimpada un xic exposada, fins arribar a la tartera per on pugem ràpidament al coll nord. Des d'aquí, ja sols ens queda desfer el camí d'aquest matí.
Algunes fotografies per il·lustrar l'activitat:
Cap a la Pierra Menta, que hi falta gent!
Lac d'Amour:
En primer pla,
Armeria alpina
Des del coll nord, el Montblanc sobresurt entre la fosca pedra del Beaufortin:
En el primer llarg:
Androsace helvetica a la tercera reunió. No fa gaire s'ha batut un nou record d'alçada de plantes als Alps:
Saxifraga oppositifolia a 4505 m, sota el cim del Dom, a Suïssa.
Tercer llarg:
Quart llarg:
Cinquè llarg:
Desgrimpant per anar a buscar el camí al coll nord
Baixant del coll nord cap al Lac d'Amour
Una fàbrica de formatge Beaufort sota la Pierra Menta:
Poleo team:
